Natusfera es postula com a eina útil per a l’ecologia en el I Congrés de la SIBECOL

Un taller i dos treballs basats en dades de Natusfera posen de manifest que la plataforma és eficaç per conèixer com reaccionen les espècies davant els reptes del segle XXI. Els resultats es van presentar al I Congrés de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL).

Del 4 al 7 de febrer de 2019 va celebrar a Barcelona el I Congrés de la Societat Ibèrica d’Ecologia (1st Iberian Ecological Society Meeting & XIV AEET Meeting). Sota el títol Ecologia: una ciència integradora al Antropocè, en aquesta primera edició els continguts es van centrar en com l’ecologia pot ajudar a enfrontar les enormes transformacions ambientals induïdes per les societats humanes.

En aquest context, Natusfera va estar present de diferents maneres al Congrés i va deixar clar que és una eina molt profitosa per conèixer les respostes de la biodiversitat davant el canvi climàtic o les activitats humanes. En primer lloc, part de l’equip de la plataforma va impartir un taller sobre les oportunitats i desafiaments que la ciència ciutadana ofereix a l’ecologia. També va tenir lloc una xerrada sobre una anàlisi de la riquesa d’espècies realitzat a les platges de Barcelona utilitzant dades de Natusfera. I finalment, es va presentar un pòster sobre la utilitat de Natusfera per estudiar canvis en la distribució d’espècies, en particular de la libèl·lula Trithemis kirbyi.

 

La ciència ciutadana augmenta la quantitat i la qualitat de les dades en projectes científics

Taller La ciència ciutadana es troba amb l'ecologia

Aquest taller es va centrar en discutir les noves oportunitats i desafiaments que la ciència ciutadana ofereix a l’ecologia, i també es van presentar algunes experiències existoses i no existoses al respecte. Part de l’equip de Natusfera va ser l’encarregat de conduir-lo: en Bernat Claramunt-López (CREAF i UAB), en Jaume Piera (ICM-CSIC i CREAF), na Cristina Villaverde (GBIF España i RJB-CSIC) i en Felipe Castilla (GBIF Espanya i RJB- CSIC).

El taller va aportar llum sobre temes com la qualitat i el control de les dades, l’ètica, el big data i la interoperabilitat, i també va proporcionar eines i estratègies per iniciar un projecte en el qual es pugui convidar a ciutadans a participar-hi. Es va aportar una visió global de la ciència ciutadana, els tipus de dades que es generen i com es validen, a més del seu ús real i potencial en els estudis ecològics.


Descargar presentación


Descargar presentación

En una part del taller es va parlar de les dades de Natusfera accessibles a través de GBIF (Global Biodiversity Information Facility). Atès que tots els jocs de dades publicades a GBIF porten associat un DOI (Digital Object Identifier) per conèixer la seva traçabilitat, es van posar alguns exemples d’estudis, investigacions i plans de gestió públics en els quals s’han utilitzat les dades registrades a Natusfera. D’aquesta manera es posa en valor la importància que tenen les dades de biodiversitat aportades pels ciutadans i validades per la comunitat d’usuaris.


Descargar presentación

 

Natusfera és una bona eina per determinar la riquesa d’espècies d’un lloc

Xerrada Anàlisi de la riquesa d'espècies a les platges de
Barcelona utilitzant un enfocament basat en la ciència ciutadana

Aquesta xerrada es va centrar en la primera anàlisi que s’ha fet de la riquesa d’espècies a les platges de Barcelona. Les dades per a realitzar-lo es van obtenir d’observacions reportades a Natusfera, concretament en els projectes Biodiversitat marina a les platges de Barcelona, impulsat per Anèl·lides, serveis ambientals marins SL, i en el projecte Biomarató Barcelona (CNC 2018), que recollia les observacions de la participació de Barcelona al concurs internacional City Nature Challenge 2018, on Barcelona estava entre les 10 millors ciutats que van reportar organismes marins.

Les autores i autors d’aquesta anàlisi són Núria Aparicio (UB), Andrea Comaposada i Elisabet Paül (Anèl·lides), Alberto Maceda (IRBio-UB) i Jaume Piera (ICM-CSIC). Els resultats mostren que les observacions fotogràfiques obtingudes mitjançant ciència ciutadana -en aquest cas Natusfera– són una eina potencial per a determinar la riquesa d’espècies en un lloc. Els autors de l’anàlisi creuen que aquest tipus de mètodes de participació social es poden aplicar a tot el món com una forma complementària per controlar i predir les respostes de la biodiversitat als canvis ambientals globals o als impactes en les activitats humanes.

 

Natusfera es pot usar per seguir els canvis en la distribució d’espècies

Pòster Reports de canvis en les distribucions d'espècies usant
observacions de ciència ciutadana: l'exemple de Trithemis kirbyi
i Natusfera

Una pregunta crítica en biogeografia és com respondran les espècies a l’efecte del canvi climàtic. En aquest pòster es presenta l’observació més al nord coneguda de la libèl·lula Trithemis kirbyi. Aquesta observació s’ha obtingut de Natusfera i es localitza a la població catalana d’Albanyà (Girona), prop de la frontera francesa. Els autors d’aquest pòster són Aina Perich (UdG), Kristian Leahy (Associació Zerynthia) i Jaume Piera (ICM-CSIC).

Trithemis kirbyi és originària d’Àfrica i el sud d’Àsia i està associada a zones àrides. En els últims anys se l’ha vista a la península ibèrica, el que confirma l’expansió d’aquesta espècie. La conclusió dels autors és que aquest tipus de plataformes col·laboratives, com Natusfera, es poden usar àmpliament per seguir els canvis en la distribució d’espècies, sent una eina complementària per a estudis biogeogràfics. Aquest tipus de col·laboració permet cobrir una àrea molt més àmplia i augmenten el nombre d’observacions.

Quant a Pau Guzmán

Técnico de Comunicación del CREAF. | Fascinado por el funcionamiento de la Naturaleza y del Universo y por cómo los seres humanos somos capaces de comprenderlo (en algunas cosas), me entusiasma transmitir estos conocimientos a las personas, especialmente a través de audiovisuales. | Soy Máster en Comunicación Científica, Médica i Ambiental (UPF-BSM, 2017), Graduado en Biología Ambiental con mención en Biología Vegetal (UAB, 2016) y Técnico Superior en Gestión y Organitzación de Recursos Naturales y Paisatgísticos (Instituto Rubió i Tudurí, 2011).
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Actualitat de Natusfera i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.